Planificadors de rutes romanes
OmnesViae.org ofereix una reconstrucció de la Tabula Peutingeriana amb tecnologia d'Internet. La Tabula Peutingeriana, també coneguda com el mapa de Peutinger, és una còpia medieval d'un full de ruta romà d'aproximadament l'any 300 dC.
Aquesta reconstrucció es basa principalment en la investigació de Richard Talbert. Els llocs, connexions i distàncies es deriven majoritàriament de dades publicades per Talbert (vegeu http://cambridge.org/us/talbert/ ). Per estudiar la Tabula Peutingeriana mitjançant OmnesViae, cal ser conscient de com es va fer aquesta reconstrucció, com funciona i com les dades subjacents difereixen del conjunt de dades de Talberts, consulteu: https://omnesviae.org/en/reconstruction/
NOTA: Recreació de la part occidental perduda
La part més occidental de l'Imperi Romà no es troba al mapa de Peutinger. És probable que estigués al mapa original, però aquesta part es va perdre abans que es fes la còpia que encara queda.
OmnesViae ofereix una recreació d'aquesta part perduda. La intenció era seguir el treball de Miller. Tanmateix, en començar amb la recreació de la part amb Hispània, els recorreguts de l'obra de Miller sovint van resultar difícils de reconstruir o contenien errors importants. Per tant, la resta de treballs es va fer mitjançant l'Itinerarium Antonini (IA). Això explica que el mapa d'Hispània mostri alguns llocs que no estan a l'IA i no són encaminables. Per a la recreació de la part amb Britannia, la interpretació de Roman-Britain.orges va seguir. Per a la recreació de Mauritània es va suposar que a l'IA s'intercanviaven les posicions d'Oppido Novo colonia i Tigava castra.
La Tabula Peutingeriana
La Tabula Peutingeriana reprodueix un mapamundi o un itinerarium pictum romà, sobre un rotllo de pergamí molt llarg i estret, 675 per 34 cm, que va ser dividit en segments per facilitar-ne la conservació, dels quals actualment només se'n conserven onze. Encara que la seva elaboració ha estat tradicionalment atribuïda a un monjo dominic del convent de Colmar a Alsàcia, on sabem que el 1265 es va confeccionar un mapamundi sobre dotze pàgines de pergamí, els estudis paleogràfics suggereixen una data anterior, del segle XII o de començaments del segle XIII . En efecte, a la Tabula Peutingeriana s'empra la cal·ligrafia carolíngia –en ús entre 800 i 1200– i no la minúscula gòtica pròpia del segle XIII. En qualsevol cas, el seu lloc de confecció sí que sembla haver estat algun cenobi de Suàbia o Alamania, els actuals sud-oest d'Alemanya o nord de Suïssa, com indicaria la menció i dibuix de la silva Marciana –la Selva Negra– i la silva Vosagos –els Vosges–, els únics boscos reflectits a la Tabula. El mateix indicarien els topònims França, Suèvia, Alamannia, que són els únics que s'assignen a pobles bàrbars, mentre que altres s'identifiquen amb l'etnònim, no amb una regió.
Alberto Pérez Rubio | Universidad Autónoma de Madrid. Rev Despertaferro , octubre 2018.
Una visualització potser més còmoda de la Tabula de Peutinger , en blanc i negre, ens l'ofereix Isaac Moreno Gallo des de la seva pàgina de Traianvs.net.
Els gots de Vicarello
Descoberts a mitjans del segle xix a l'actual Bagni di Vicarello i llançats com a ofrena a la deu de les Aquae Apollinares, els gots de Vicarello recullen l'itinerari comprès entre Gades (Cadis) i Roma. En forma de columna mil·liària i estructurats en quatre panells emmarcats per columnes, els quatre gots donen testimoni escrit de les diferents etapes existents entre Gades i Roma. La llista es completa amb la indicació de la distància a milles, tant de l'existent entre cadascuna de les mansions com de la suma total del recorregut. El trajecte recollit per aquest testimoni epigràfic resulta coincident excepte en puntuals divergències (veure taula) amb una de les vies documentades a l'Itinerari d'Antonino (Item ab Arelato Narbone inde Tarracone…), recorregut que per altra banda no és altre que el que suposa el conjunt format per la via Augusta i la via Domitia a l'àrea compresa pel mapa d'aquesta entrada. (Veure també: Orbis. The Stanford Geospatial Network Model of the Roman World). La datació del conjunt es data entre el començament del regnat d'August per als primers gots, i els finals anys d'August o inicis de Tiberio per al quart got. ........................ Per ImagoPyrenaei, Publicat a: Epigrafia, Fuentes, Transpirenaica.
ORBIS El model de xarxa geoespacial de Stanford del món romà
L'Imperi Romà, que recorreva una novena part de la circumferència terrestre per tres continents, va governar una quarta part de la humanitat mitjançant complexes xarxes de poder polític, dominació militar i intercanvi econòmic. Aquestes connexions extenses es van sostenir per les tecnologies de transport i comunicació premodernes que es basaven en l'energia generada pels cossos humans i animals, els vents i els corrents.
Els mapes convencionals que representen aquest món tal com apareix des de l'espai no aconsegueixen captar les greus limitacions ambientals que governaven els fluxos de persones, béns i informació. El cost, més que la distància, és el principal determinant de la connectivitat.
Per primera vegada, ORBIS ens permet expressar els costos de comunicació romana tant en temps com en despesa. Mitjançant la simulació del moviment al llarg de les vies principals de la xarxa viària romana, els principals rius navegables i centenars de rutes marítimes a la Mediterrània, el Mar Negre i l'Atlàntic costaner, aquest model interactiu reconstrueix la durada i el cost financer dels viatges a l'antiguitat.
Tenint en compte la variació estacional i adaptant-se a una àmplia gamma de modes i mitjans de transport, ORBIS revela la veritable forma del món romà i proporciona un recurs únic per a la nostra comprensió de la història premoderna.