Embedded Files
El llibre "Els papirs de Barcino" (Thermopolium Barkelina) es pot trobar en paper o en format electrònic.
Va ser un municipi llatí d'Hispània a la província romana de la Lusitania, en època flavia. Constituïa un lloc important i estratègic, donat que convergien tres de les vies romanes més importants: Bracara Augusta, Asturica i Lamecum. Hi havia molta circulació entre Bracara Augusta i Asturica ja que la regió posseïa recursos naturals que eren exportats a Roma. Aquae Flaviae acollia nombrosos legionaris de l'exèrcit romà destacats a la regió.
Les Termes
Les Termes
L'existència de fonts d'aigües termals a Chaves (Portugal) va ser sens dubte una de les raons per les quals els romans van establir aquí un assentament important a la via entre Braga i Astorga. Més tard va evolucionar fins a convertir-se a l'any 79 en un municipi de ple dret amb el nom d'Aquae Flaviae. Va rebre el prefix Aquae per formar part del nucli de les ciutats balneari de l'imperi. Amb la construcció dun aparcament subterrani, es van dur a terme prospeccions arqueològiques per avaluar limpacte de les obres sobre el patrimoni. En una d'aquestes va aparèixer un terra de lloses de granit associat a materials romans i aigua calenta. Aquests van ser els primers indicis de les ruïnes de les termes medicinals romanes de la ciutat. L'ajuntament va decidir llavors canviar la ubicació de l'aparcament. L´excavació va permetre descobrir un dels complexos termals més fascinants i increïbles de l´Imperi, amb diverses etapes de construcció.
La monumentalitat d'aquest conjunt i l'espai relatiu que ocupava a la ciutat romana (al voltant d'una cinquena part de la superfície total) reflecteixen l'important paper que van tenir els banys en la formació i desenvolupament d'Aquae Flaviae. Com en altres grans balnearis de l'Imperi Romà, com Bath a Gran Bretanya (Aquae Sulis) o Hamat Gader a Palestina (Aquae Gadaris), l'Aquae Flaviae Thermal Spa es va convertir en un referent pel que fa a la salut.
Es tracta d'un complex balneari terapèutic, que es diferencia dels balnearis higiènics comuns a totes les ciutats romanes, tant pel que fa a la forma com a la funció.
De la part excavada del complex de banys destaquen dues grans piscines, alimentades per fonts termals, i d'altres de menor mida, al voltant de les quals s'organitzaven sales dedicades a diversos tractaments: banys d'immersió individuals, banys d'aigua amb aspersió, vapor i massatges.
A diferència dels balnearis higiènics, els balnearis medicinals no tenen un circuit rígid ni una seqüència estandarditzada d'habitacions i ambients. El seu programa arquitectònic va estar condicionat per la ubicació de les fonts, la topografia, els tractaments específics administrats, la temperatura de l'aigua i el nombre d'usuaris esperats.
Aquests balnearis van tenir diferents fases de construcció. En una primera fase, datada del segle I, hi havia banys higiènics, d'aquesta fase en queden algunes restes, com un hipocaust, paviments d'opus signinum i alguns murs, que, però, foren tallats en la fase següent, així com un nimfeu.
El pont de Trajà
El pont de Trajà
Aquesta obra construïda a la sortida de l'antiga ciutat d'Aquae Flaviae (Chaves, Portugal) permetia la cruïlla del riu Tàmega a la via XXXVII de l'Itinerari d'Antonino. Va tenir un gran interès militar i econòmic, ja que enllaçava AsturicaAugusta, ciutat legionària important de l'època de la conquesta del N.O. amb Bracara Augusta important nucli de població fundada com a centre comercial aglutinador de la multitud de castres indígenes de la zona. A la vora i prop de l'actual poble de Rosinos de Vidriales, l'antiga Petavonium, hi va haver un altre recinte legionari de probable fundació posterior al canvi d'Era, en què han aparegut làpides amb referència a la Legio X Gemina i on posteriorment es va allotjar el Ala 11 Flavi Hispanorum Civíum Ramonorum.
És un pont llarg, de 140 m de llargada. realitzat amb pedra granítica. rasant horitzontal i arqueria amb un nombre elevat de voltes d'obertures gairebé idèntiques, de les quals avui dia només se'n veuen setze, totes de mig punt i construïdes amb carreu encoixinat, el mateix nombre que cita l'hlstoriadorlávora al segle XVIII, doncs ja n'estaven ocultes quatre per l'edificació en els dos marges. Actualment set voltes del marge dret estan semienterrades i part d'elles (quatre) tapiades. les nou voltes restants que estan dins de la llera actual del Tàmega, confinat entre malecones que el canalitzen, han estat reconstruïdes parcialment o totalment, com les dues de l'esquerra amb carreuat similar a la romana però amb diferent encoixinat. les set restants van ser reparades en alguna ocasió, sobretot les seves alçades aigües amunt, filtres i timpans, i part de les voltes en què es veuen dovelles i carreus diferents als romans, de pàtina diferent, sense coixí i de menor grandària.
Pràcticament totes les dovelles presenten al mig de les cares exteriors uns allargats i profunds forats per encaixar els ferrei forcipis. També s'aprecien algunes osques de vora per a la palanca emprada al calç dels carreus, la majorla ocultes pel rejuntat de morter de la fàbrica segurament realitzat en l'última gran reparació de 1880
(Font: Manuel Duran Fuentes. Traianus.net)
Page updated
Google Sites
Report abuse